Collbató és una de les portes d’entrada
al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Collbató està situat al Nord del Baix Llobregat, a uns 41 Km de Barcelona, i és una de les portes d’entrada al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

moli

Tot i la proximitat a Barcelona, Collbató és un poble que compta amb un encant natural com és la Muntanya de Montserrat, en la qual hi trobem les coves del Salnitre, que són un dels principals atractius turístics de la població així com l’ermita de la Salut.
També és conegut el nucli antic de la població, així com la possibilitat de  passejar pels molts camins que surten del poble en direcció al Santuari de la Mare de Dèu de Montserrat.

 

Les capritxoses formes de la muntanya més emblemàtica de Catalunya, són el resultat d'un procés geològic i geomorfològic de milions d'anys. Quan el mar terciari ocupava el que és ara la "Plana de Lleida", i les Illes Balears eren un gran massís de la talla dels Pirineus actuals, un delta format per còdols i altre material detrític arrossegat per un gran riu torrencial ocupava aquestes terres . Matriu, material groller i capes de gres i margues van ser fonamentats amb la progressiva dessecació d'aquest delta. Però no es va establir el punt d'inici del relleu actual fins la violenta acció del gran episodi de la orogènia alpina, que va elevar en bloc i va fracturar el conglomerat montserratí canviant completament el paisatge.
L'erosió diferencial de l'aigua actuant sobre materials de diferent resistència i composició, treball que van facilitar les múltiples esquerdes, ha donat lloc al seu relleu tan característic i màgic, amb agulles, valls, baumes i coves, que Montserrat mostra amb magnificència en l'actualitat.
Com a bona muntanya mediterrània, el bosc d'alzina i marfull ocupen gran part del territori i encara que sembli una muntanya erma, es troba una gran varietat de vegetació un cop ens endinsem en ella, sobretot en zones ombrívoles i valls interiors, on els arbustos i enfiladisses de característiques més humides, com
l'arítjol, el boix i l'aladern colonitzen el subsòl dels boscos de roures.